exercici 1: Frieder Nake
Nake, nascut a Stuttgart l’any
1938, es formà inicialment com a matemàtic a la universitat d’aquesta mateixa
ciutat, obtenint-ne el títol. Simultàniament assistí a classes de filosofia,
semiologia i estètica impartides per Max Bense.
L’any 1959, durant una
pràctica al Centre de Computació de IBM Alemanya
(Böblingen) entrà per primer cop en contacte amb un ordinador, aparell el qual
esdevindria la seva eina principal en la confecció de les seves obres. Tal és
així que l’any 1963 va iniciar la seva experimentació artística amb el
«Graphomat Z64» (el primer plotter, de Konrad Zuse), aconseguint obres de caire
atzarós i automatitzades.
Actualment, als seus 80
anys, segueix vinculat a la docència artística
digital a la universitat de Bremen i ha sigut condecorat per les seves aportacions en el «Media Art»,
essent considerat un dels pares d’aquesta tècnica.
El modus operandi de Nake,
com es pot veure reflectit en una de les seves obres més importants «13/9/65
nr.2 (Hommage à Paul Klee)», es basa en una composició de formes geomètriques i
matemàtiques disposades sobre una superfície impresa, inspirada per l’oli de l’artista
Paul Klee, «Highroads and Byroads».
Per tal de realitzar aquesta
(així com tota la seva obra posterior d’aquesta època), el propi Nake introduïa
a través d’un ordinador de lliure programari (de fet, l’havia de programar ell
mateix degut a la naturalesa restrictiva, rudimentària i primitiva d’aquesta
tecnologia aleshores) les instruccions informàtiques que li permetien generar
algoritmes i coordenades vinculades amb l’estilògraf del plotter.
La metodologia gràfica de l’obra
era senzilla: Nake basava la seva obra en les línies verticals i horitzontals
pròpies del treball de Klee. Primer calculava les variables necessàries per tal
d’aconseguir el traç de les línies que ell creia essencials i llavors,
permetent certa autonomia de la màquina, deixava que es generessin formes
geomètriques (majoritàriament cercles) arreu dels paràmetres establerts (usava
la teoria de la probabilitat). Nake no podia preveure l’aparença definitiva
fins que l’obra no fos impresa.
Nake, a més, va treballar
amb altres artistes digitals com ho seria George Nees, obres del qual resulten
força semblants a les de Nake.
 |
| Fig.1: «13/9/65 nr.2 (Hommage à Paul Klee)» |
DATABASE DE L'ARTISTA:
· Dada.compart-bremen.de. (2019). Frieder Nake | Database of Digital Art. [online] Disponible a http://dada.compart-bremen.de/item/agent/68 [visitat 5 Mar. 2019].
· Creative Disturbance. (2019). Frieder Nake. [online] Disponible a: https://creativedisturbance.org/people/frieder-nake/ [visitat 5 Mar. 2019].
· Dam.org. (2019). DAM :: Artists :: Phase One :: Frieder Nake. [online] Disponible a: http://dam.org/artists/phase-one/frieder-nake [visitat 5 Mar. 2019].
STATEMENT DE L'ARTISTA:
· Dam.org. (2019). DAM :: Artists :: Phase One :: Frieder Nake :: Artist´s Statement. [online] Disponible a: http://dam.org/artists/phase-one/frieder-nake/artist-s-statement [visitat 5 Mar. 2019].
______
Motius de la tria
 |
| Fig.2: Frieder Nake |
Si bé en la dècada dels 50
ja es formaren aparicions artístiques embrionàries del que esdevindria l’art
digital o «Media art» de la mà de científics i tècnics (com el cas de la
col·lecció d’Oscillons de Laposky), no fou fins l’obra dels algoristes quan
aquest art va assolir una maduresa prou ferma per consolidar-se com a nova
disciplina d’art gràfica. I, quan hom admira la complicitat de les noves
tecnologies informàtiques amb les arts tradicionals en una relació simbiòtica,
l’obra de Nake esdevé objecte d’admiració i gratitud, ja que fou ell un dels que
fecundà aquesta tendència que a dia d’avui cobra cada cop un protagonisme més
evident.
És per això, doncs, el fet
pel qual he triat a Nake, però tanmateix podria haver escollit l’obra de Mohr,
Harmonand, Knowlton... Qui, coetanis amb l’autor triat, també van ajudar al
sorgiment de la tècnica.
Comentarios
Publicar un comentario