exercici 1: Frieder Nake






Resultat d'imatges de frieder nake

Frieder Nake (16 de desembre, 1938) és un dels artistes digitals més rellevants de la dècada dels 60, formant part del grup dels «algoristes» (“the algorists”), juntament amb Georg Nees, Harold Cohen i Manfred Mohr, entre d’altres.

 Nake, nascut a Stuttgart l’any 1938, es formà inicialment com a matemàtic a la universitat d’aquesta mateixa ciutat, obtenint-ne el títol. Simultàniament assistí a classes de filosofia, semiologia i estètica impartides per Max Bense.
L’any 1959, durant una pràctica al Centre de Computació de  IBM Alemanya (Böblingen) entrà per primer cop en contacte amb un ordinador, aparell el qual esdevindria la seva eina principal en la confecció de les seves obres. Tal és així que l’any 1963 va iniciar la seva experimentació artística amb el «Graphomat Z64» (el primer plotter, de Konrad Zuse), aconseguint obres de caire atzarós i automatitzades.
Actualment, als seus 80 anys,  segueix vinculat a la docència artística digital a la universitat de Bremen i ha sigut condecorat  per les seves aportacions en el «Media Art», essent considerat un dels pares d’aquesta tècnica.

El modus operandi de Nake, com es pot veure reflectit en una de les seves obres més importants «13/9/65 nr.2 (Hommage à Paul Klee)», es basa en una composició de formes geomètriques i matemàtiques disposades sobre una superfície impresa, inspirada per l’oli de l’artista Paul Klee, «Highroads and Byroads».
Per tal de realitzar aquesta (així com tota la seva obra posterior d’aquesta època), el propi Nake introduïa a través d’un ordinador de lliure programari (de fet, l’havia de programar ell mateix degut a la naturalesa restrictiva, rudimentària i primitiva d’aquesta tecnologia aleshores) les instruccions informàtiques que li permetien generar algoritmes i coordenades vinculades amb l’estilògraf del plotter.
La metodologia gràfica de l’obra era senzilla: Nake basava la seva obra en les línies verticals i horitzontals pròpies del treball de Klee. Primer calculava les variables necessàries per tal d’aconseguir el traç de les línies que ell creia essencials i llavors, permetent certa autonomia de la màquina, deixava que es generessin formes geomètriques (majoritàriament cercles) arreu dels paràmetres establerts (usava la teoria de la probabilitat). Nake no podia preveure l’aparença definitiva fins que l’obra no fos impresa.
Nake, a més, va treballar amb altres artistes digitals com ho seria George Nees, obres del qual resulten força semblants a les de Nake.

Imatge relacionada
Fig.1: «13/9/65 nr.2 (Hommage à Paul Klee)»


DATABASE DE L'ARTISTA:    

 · Dada.compart-bremen.de. (2019). Frieder Nake | Database of Digital Art. [online] Disponible a http://dada.compart-bremen.de/item/agent/68 [visitat 5 Mar. 2019].

· Creative Disturbance. (2019). Frieder Nake. [online] Disponible a: https://creativedisturbance.org/people/frieder-nake/ [visitat 5 Mar. 2019].

· Dam.org. (2019). DAM :: Artists :: Phase One :: Frieder Nake. [online] Disponible a: http://dam.org/artists/phase-one/frieder-nake [visitat 5 Mar. 2019].

STATEMENT  DE L'ARTISTA: 

· Dam.org. (2019). DAM :: Artists :: Phase One :: Frieder Nake :: Artist´s Statement. [online] Disponible a: http://dam.org/artists/phase-one/frieder-nake/artist-s-statement [visitat 5 Mar. 2019].      
                                
______
Motius de la tria  
Resultat d'imatges de frieder nake
Fig.2: Frieder Nake
Si bé en la dècada dels 50 ja es formaren aparicions artístiques embrionàries del que esdevindria l’art digital o «Media art» de la mà de científics i tècnics (com el cas de la col·lecció d’Oscillons de Laposky), no fou fins l’obra dels algoristes quan aquest art va assolir una maduresa prou ferma per consolidar-se com a nova disciplina d’art gràfica. I, quan hom admira la complicitat de les noves tecnologies informàtiques amb les arts tradicionals en una relació simbiòtica, l’obra de Nake esdevé objecte d’admiració i gratitud, ja que fou ell un dels que fecundà aquesta tendència que a dia d’avui cobra cada cop un protagonisme més evident.
És per això, doncs, el fet pel qual he triat a Nake, però tanmateix podria haver escollit l’obra de Mohr, Harmonand, Knowlton... Qui, coetanis amb l’autor triat, també van ajudar al sorgiment de la tècnica.


Comentarios

Publicacións populares deste blog

Andreas Preis